Els primers auxilis són l’atenció més immediata i provisional que es dona a una persona accidentada o malalta abans d’ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències.
Davant d’una situació d’emergència de qualsevol tipus sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l’ordre:
- Protegir-se, protegir l’entorn i protegir la víctima en el lloc on s’ha produït l’accident.
- Alertar els serveis d’emergències mitjançant una trucada telefònica al 112.
- Socórrer les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.
Cadena de la supervivència: és aquell seguit d’actuacions que faciliten l’activació dels sistemes d’emergències i les urgències hospitalàries per atendre de la millor manera i en el menor temps possible les emergències. Aquesta cadena comença per l’alerta als sistemes d’emergències mitjançant el 112, segueix amb l’aplicació de les mesures inicials o els primers auxilis i acaba amb el trasllat especialitzat i l’atenció als serveis d’urgències.
ABC: simbolitza les mesures que hem de realitzar d’entrada per valorar ràpidament i sense mitjans tècnics la gravetat de la persona accidentada o malalta. Es tracta de valorar la via aèria (A), comprovar la respiració (B) i veure si hi ha una correcta circulació sanguínia (C). Aquest sistema pot aportar una informació molt valuosa als centres coordinadors de les emergències, de manera que per telèfon poden fer una primera valoració de la gravetat de la persona accidentada o malalta i saber quina és la millor manera d’actuar.
Font: Gencat
