La cirurgia oral comprèn totes aquelles intervencions que tenen lloc a la boca (cavitat oral), generalment sota anestèsia local i en règim ambulatori (sense ingrés hospitalari).
Pel que fa a la cirurgia oral, les intervencions més freqüents són:
- Cirurgia dels queixals del seny. Possiblement sigui la intervenció que es practica més sovint dins la cirurgia oral, i com indica el seu nom, consisteix en l’extracció quirúrgica dels queixals del seny. Hi ha moltes indicacions que justifiquen l’extracció d’aquestes peces, entre les quals cal remarcar la manca d’espai a la mandíbula per una correcta erupció, l’orientació anòmala que pot produir danys en les peces veïnes o apinyaments dentaris, o també problemes d’inflamació a la geniva per una erupció incompleta dels queixals del seny, que condiciona la possibilitat de patir una infecció a la geniva del voltant de forma crònica.
- Extraccions dentàries complexes. Hi ha situacions en què una extracció dentària pot comportar complicacions i dificultats des del punt de vista quirúrgic. Podem incloure aquelles peces dentàries que estan totalment destruïdes i solament queda l’arrel inclosa dins de l’os, pacients amb malalties sistèmiques importants, trastorns de la coagulació de la sang, pacients que han rebut radioteràpia, etc.
- Cirurgia preprotètica. Com indica el seu nom, són intervencions quirúrgiques que es realitzen en pacients abans de la col·locació d’una pròtesi o per reajustar una antiga. Es basen principalment en retocs de la geniva o de l’os maxil·lar o mandibular, amb la finalitat d’aconseguir una millor adaptació de la pròtesi. Avui dia, la cirurgia preprotètica es dedica fonamentalment a la restauració de l’os i de la geniva, mitjançant la col·locació d’empelts d’os per una posterior col·locació d’implants. Finalment podem destacar en aquest apartat les tècniques de distracció osteogènica que permeten incrementar la quantitat d’os disponible mitjantçant “estirament” del que hi ha.
- Cirurgia dels frens. Els nens pateixen sovint problemes amb els frens, tant lingual com labial, que comporten patologies de la parla, malposició o mobilització de dents o dificultat per a la correcta ubicació de les dents a l’arcada dentària. Mitjançant petites intervencions quirúrgiques de molt curta durada, i amb anestèsia local, se solucionen problemes que podrien provocar problemes de malposició dental i de fonació en l’edat adulta.
- Extracció de quists i tumors benignes. Els quists situats a l’interior del maxil·lar o de la mandíbula no són infreqüents. Presenten una etiologia molt diversa; poden provenir d’infeccions latents de dents en mal estat, de dents que han quedat retingudes en l’os o d’estructures embrionàries que han quedat enquistades dins dels ossos. En qualsevol d’aquestes situacions, cal l’extirpació quirúrgica de la lesió. Els tumors benignes presents en altres zones del cos, també poden aparèixer dins de la cavitat oral, i així podem trobar lipomes, fibromes o petits angiomes. El tractament d’aquests processos serà realitzar una exèresi-biòpsia de la lesió que permeti la seva eliminació, i la tipificació per part d’un anatomo-patòleg del tipus de lesió.
- Cirurgia periapical. De vegades, les dents endodonciades presenten infeccions a l’extrem de l’arrel. Mitjançant la tècnica d’apicectomia, és possible moltes vegades neutralitzar aquesta infecció i salvar la peça.
