La cavitat oral està constituïda per dents, ossos, articulacions, glàndules, músculs, nervi i altres estructures que permeten les funcions de masticació, parla i respiració, i confereixen els trets estètics.
Problemes com ara la pèrdua de dents o altres alteracions de la cavitat oral és consideren, moltes vegades, com a “coses pròpies de l’edat”. Certament, alguns canvis orals són naturals de l’edat, com, per exemple, el desgast o l’enfosquiment de les dents, però hi ha molts d’altres que no s’han d’atribuir a l’edat, sinó que són conseqüència de malalties orals, com ara la malaltia periodontal o les càries, o bé són propiciats pel fet de no haver mantingut un control de la salut oral adequat.
Determinats costums, com, per exemple, el consum excessiu de llimona, poden provocar un increment de l’erosió dental per l’efecte de l’àcid cítric.
Els pacients que pateixen d’una hèrnia d’hiat poden presentar deteriorament en l’esmalt dental, a causa de l’efecte de l’àcid clorhídric del suc gàstric en casos de reflux gàstric.
Certs hàbits mecànics, com ara la raspallada agressiva, poden produir abrasió dental.
Igualment, l’ús d’alguns fàrmacs pot tenir efectes adversos, com la sequedat de boca originada pels antidepressius o l’efecte nociu que poden tenir els anticoagulants orals.
Està demostrat que la salut bucal condiciona aspectes fonamentals de la qualitat de vida. Per a la qualitat de vida d’una persona gran és indispensable un estat nutricional òptim, la qual cosa no és possible si el primer procés de la digestió (masticació/salivació) no és adequat.
Hi ha estudis que estableixen una relació entre les malalties periodontals i alguns problemes del cor, com ara l’arteriosclerosi. Altres recerques relacionen l’augment de gastritis amb els pacients desdentats.
MALALTIES ORALS MÉS FREQÜENTS EN LA GENT GRAN
1. CÀRIES DENTAL
En la gent gran, el consum de sucre i d’aliments dolços entre els àpats pot incrementar-se. Està demostrat que la combinació de sucre i midó (dolços, pastissos, magdalenes) augmenta la incidència de càries.
L’enfocament terapèutic correcte no hauria de dirigir-se solament al tractament de la zona, mitjançant una obturació (el que es coneix popularment com a empastament), sinó també a la prevenció, amb un bon control de placa, control de la dieta i augment de la resistència dels teixits dentals durs amb l’aplicació freqüent de compostos fluorats (tant en pasta com en col·lutori).
L’odontòleg pot aconsellar i ajudar en la tria del producte més adequat en cada cas.
2. MALALTIA PERIODONTAL (pèrdua del suport dentari)
També són molt importants el diagnòstic i el tractament preventiu, tant el que l’equip professional (higienista o odontòleg) fa en la consulta com el que el pacient fa a casa assessorat per aquest mateix equip.
3. XEROSTOMIA O BOCA SECA (disminució de la salivació)
Es caracteritza per llavis secs i mucosa també seca, apagada, atròfica i fins i tot hipersensible, acompanyada de descamació i formació de fissures en la llengua. Pot produir també disfàgia (dificultat per deglutir), disfonia (dificultat per parlar) o disgèusia (alteració del gust). Aquest dèficit de lubricació provoca problemes de masticació, deglució i parla.
Es dóna sovint en gent gran, però, com s’ha dit, el problema es pot incrementar per la ingestió d’alguns fàrmacs.
La saliva no solament és important per a la nutrició, sinó que juga un paper fonamental en la neteja de la boca i protegeix contra la formació de càries.
Per al tractament de la xerostomia, en primer lloc, caldria eliminar els factors causals, però, si això no pot ser o si aquests factors no en són el motiu, el dentista pot marcar un seguit de normes per ajudar a reduir els efectes adversos de la malaltia.
El tractament és complex, però, a l’igual que en els apartats anteriors, les mesures preventives també són molt importants. La condició bàsica és una bona higiene bucodental i una cura de la pròtesi adequada (si el pacient en porta).
Amb caràcter general, es pot dir que una higiene bucal eficaç requereix l’eliminació mecànica de la placa (raspall dental, seda i raspall interdental), la qual es pot completar amb agents antimicrobians (col·lutoris o gels de clorhexidina) o mitjançant l’aplicació de fluor per prevenir les desmineralitzacions. És molt important tenir en compte que els col·lutoris i pastes dentífriques no han de contenir alcohol, atès que l’alcohol contribueix a incrementar la sequedat bucal.
Els pacients amb aquesta patologia han de cercar l’assessorament dietètic adequat i s’han de sotmetre a controls periòdics, amb l’objecte de prevenir infeccions i, si hi apareixen, fer-hi un tractament precoç.
Sobre aquest punt val a dir també que, amb caràcter general, és molt important:
– Evitar (tan com sigui possible) l’alimentació tova i/o triturada i incrementar la ingestió d’aigua per estimular la producció salival.
– Consumir xiclets sense sucre.
– Evitar l’ús d’adhesius protèsics, atès que, tot i que augmenten la fixació de la pròtesi, poden afavorir que s’hi facin fongs.
En els pacients amb xerostomia són més freqüents les candidiasis (que es tracten en el punt següent).
De vegades, com a conseqüència de la xerostomia, es produeix una sensació dolorosa de la mucosa, que es pot tractar amb rentades anestèsiques; si en calen, ha de receptar-les l’odontòleg.
En els casos severs, en els quals el dolor és important, pot resultar difícil que el pacient segueixi les instruccions. En aquest cas, es poden utilitzar substituts de la saliva o estimulants de les glàndules salivals.
Es poden humitejar els llavis del pacient desdentat amb un bastonet d’orelles, mullat amb algun tipus d’infusió, glicerina o llimona.
4. CANDIDIASIS ORALS (més conegudes popularment com a fongs)
Són més freqüents en la gent gran, i no solament per l’edat, sinó perquè s’hi produeixen alteracions endocrines, com ara diabetis descompensades, hipotiroïdisme o hemopaties, o factors alimentaris (desnutrició, mancances vitamíniques o de ferro).
Després del diagnòstic correcte, el tractament en aquest apartat s’ha d’enfocar, en primer lloc, a l’eliminació dels factors afavoridors (com ara la placa bacteriana), extremant-hi la higiene.
Als pacients que són portadors de pròtesi als quals els apareix una estomatitis candidiàsica, la pròtesi s’hauria de retirar sempre a la nit i fer-ne una higiene exhaustiva.
Si, a més, hi ha dipòsits de placa o incrustacions en la pròtesi, es pot submergir en una solució d’àcid acètic (dilució de vinagre en aigua).
Localment, es poden fer banys d’aigua bicarbonatada i aplicar-hi medicaments antifúngics, els quals han de ser pautats per l’odontòleg.
En la gent gran es donen altres patologies, amb una prevalença molt menor: el dolor orofacial (ocasionat, entre d’altres, per la famosa neuràlgia del trigemin), la síndrome de la boca ardent o el càncer oral, en el qual també és molt important el diagnòstic precoç fet per l’odontòleg.
L’aparició del càncer oral es veu afavorida per la suma de factors irritants (sobretot, tabac i alcohol) durant molt de temps; aquests factors alteren els teixits i propicien l’aparició de lesions cròniques que podrien degenerar.
Per norma, es recomana que qualsevol lesió oral que no desaparegui en quinze dies sigui examinada per un odontòleg.
TRACTAMENT ORAL ACTUAL A LA PERSONA GRAN
Es pot pensar que la gent gran no va prou al dentista perquè van viure en una època en què la salut oral no es considerava important, les intervencions orals eren més invasives (moltes vegades es limitaven a extraccions dentals) i els tractaments ocasionaven molèsties o dolor, i tot plegat feia que la visita a l’odontòleg fes por.
No obstant això, es pot afirmar que l’odontologia ha canviat i que, avui en dia, la major part dels tractaments tenen èxit, amb independència de l’edat del pacient.
El dentista modern és un professional que ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i que en revaloritza la imatge tant a nivell personal com relacional. Cal no oblidar que la funció de les nostres dents no és solament instrumental (funció masticatòria i fonació), sinó també ornamental (o estètica).
La gent gran presenta més problemes de salut oral que la resta de la població. Una bona salut oral contribueix a un major benestar físic i mental. La prevenció és molt important per mantenir una salut oral correcta, i això es pot aplicar a totes les edats. La higiene oral diària extrema (incloent-hi raspallada dental, seda, raspalls interproximals) i l’ús d’alguns col·lutoris ajuden tant a reduir les malalties orals com a disminuir l’halitosi (mal alè), que preocupa tant alguns pacients.
De tot plegat es desprèn que la cura dental millora la qualitat de vida.
En la gent gran, es recomana fer revisions odontològiques semestrals per a la detecció de problemes en fase incipient.
Finalment, cal remarcar que, per descomptat, es pot arribar a una edat avançada i gaudir d’una salut oral òptima, però per això és molt important mantenir una bona higiene oral i fer controls periòdics amb el dentista.
Font: Fundació Agrupació Mútua
